I Jornades llibertàries de Menorca

Les Balears, un paradís pels grans capitalistes

Article extret de la publicació Tot inclòs de l’estiu de 2016, escrit per Antoni Pellicer Mateu.

La brutal turistització que sofreixen les Illes l’estan capitalitzant les grans empreses en la seva totalitat. Per contra la classe treballadora es va empobrint.

TotInclòs2016_portada-212x300Una de les majors paradoxes del model de monocultiu turístic que s’ha implantat a les Illes és la pèrdua de renda per capita en anys de creixement econòmic, així com l’augment de la desigualtat social, especialment en anys de continus rècords d’arribada de turistes. Les raons de tot això són diverses i els diagnòstics diferents depenent de la ideologia de qui els fa.

Segons el director tècnic de la Fundació Impulsa (finançada pel Govern i la gran patronal CAEB), l’economista Antoni Riera, les Balears començaren a caure del rànquing de les economies més riques de la UE (estava entre les 50 regions més riques) i d’Espanya ja a finals del segle passat i a principis d’aquest segle XXI. Unes davallades que començaren a ser bastant importants en els anys àlgids del boom immobiliari espanyol. Entre els anys 2000 i 2007 el PIB per capita balear va disminuir un 6%. Per contra, l’espanyol i l’europeu augmentava un 1 4%. Així mateix, durant la fase recessiva de la crisi 2008-201 4, la caiguda de renda va ser del 1 2,7%, major que la d’Espanya, un 9,7%, i exagerada si la comparam amb la d’Europa, on el PIB per capita només va retroce ir un 0,8%. Traduït en euros, aixòsignifica que el Producte Interior Brut per habitant era de 28.400 euros l’any 2007 i de 26.200 euros el 2014 (1 2).
Davant d’aquest demolidor panorama, Antoni Riera destaca que el problema de l’economia balear és la baixa productivitat i la poca qualificació de la seva mà d’obra. Unes característiques comunes al seu model turístic, el qual demanda quantitat i no qualitat, i que també és inherent a la construcció, el sector industrial lligat a aquest tipus d’economia.  Igualment, assenyala com a causa de la pèrdua de renda, especialment durant aquests darrers anys de rècord d’estades turístiques, a la irrupció del lloguer vacacional, una modalitat d’explotació turística que fa augmentar molt poc el valor afegit, el qual majoritàriament se’l queden les plataformes digitals que la controlen i que operen des de fora de les Illes.
Però, el que omet el director tècnic d’Impulsa en el seu diagnòstic és la brutal desigualtat en el repartiment de la riquesa que aquí es crea, fet que provoca que les Balears siguin un dels paradisos dels rics d’Espanya i d’Europa, quan en canvi els salaris dels treballadors i treballadores han baixat ( 3) o no augmenten, i el cost laboral està a la baixa (4) . O sigui, que la plusvàlua empresarial està augmentant.
Però, en aquesta pujada dels beneficis empresarials, hi ha també bastants matisos. Si, com diu Antoni Riera, la part grossa del pastís del lloguer turístic se’l mengen les grans plataformes digitals que el comercialitzen i que operen des de fora (AirBNB té la seva seu fiscal a Irlanda on gaudeix d’avantatges tributaris), així com els grans grups immobiliaris dedicats en aquest sector, també passa el mateix en la riquesa que generen les estades turístiques convencionals. El passat 20 de febrer, Diario de Mallorca publicava en
portada que sis dels deu euros que genera el negoci turístic a les Balears se’ls queden els touroperadors alemanys,  britànics i escandinaus. Aleshores, estam davant una situació d’extracció econòmica a ultrança, ja que des de 201 3, a les Illes, la facturació ha baixat en 856 milions d’euros mentre que la que es va a l’estranger augmentava en 261 milions. I tot
en anys de rècord de les estades turístiques. A més a més, també hem sabut per la premsa que uns 40.000 cotxes de lloguer circularan per les carreteres de les Balears fora del control del Govern, ja que només 70 empreses de lloguer de vehicles s’han inscrit en el registre de la Conselleria de Turisme. Aquestes només representen 27.500 cotxes dels més de 65.000
que circulen per aquí, segons les patronals Aevab i Baleval (5).  Resulta que la gran
majoria estan radicades a zones d’Espanya com Madrid, on paguen menys impostos.

Per altra banda, a aquestes recents informacions sobre la rapinya capitalista que sofrim els ciutadans que vivim aquí i que hem de suportar la càrrega mediambiental, energètica

de milions de turistes, hi podem afegir moltes altres. Per exemple, segons Ivan Murray el principal producte que es compra a les Balears són els iots de luxe que provenen del paradís fiscal de les Illes Caiman, cosa que provoca que siguin el principal soci comercial de les Illes (6), una suposada manera de netejar capitals. O que dels 1 50 milions d’euros de benefici
que ha produït l’aeroport de Son Sant Joan per la recentment privatitzada Aena només 50 es queden aquí (7). Així mateix, no hem d’oblidar que les Balears han estat i són un paradís per a l’especulació immobiliària, generalment relacionada amb el turisme i amb el blanqueig de
diners. Aquesta és la terra on es varen forjar els gran imperis turístics de RIU, Melià,  Barceló, Iberostar i Grup Matutes, i touroperadors tan importants com TUI i Thomas Cook. També, hem de tenir en compte el ja conegut greuge fiscal que pateixen les Illes per part de l’Estat.
Tot un banquet capitalista que contrasta amb la realitat social i medi ambiental. Juntament a les esmentades dades sobre pèrdua de renda i baixada dels salaris, i altres com la gran dificultat que tenen els treballadors i treballadores per accedir a un habitatge (l’esforç  immobiliari és de 1 6,2 anys de sou íntegre quan a la mitjana de l’Estat espanyol és de 7,8), no podem obviar la històrica deixadesa de les administracions pel que fa a les inversi ons socials: educació, sanitat, transport públic i benestar social, que sempre han estat de les més baixes de l’Estat. Per contra, el gruix de les inversions estatals ha anat a parar a sobredimensionar les infraestructures necessàries per augmentar la càrrega turística: aeroports, ports, depuradores, centrals tèrmiques, dessaladores, incineradores, etc. Un cruel panorama que Joan Buades expressa molt bé quan escriu que «la población residente
se convierte en subvencionadora de la expansión permanente de la industria turística y residencial a costa de su propia calidad de vida»(8)
.

Així les coses, la realitat imposa que el model de monocultiu turístic imperant a les Illes Balears només ha beneficiat, i molt, el gran capital. En canvi només ha deixat una petita part per a la classe mitjana, que actualment està en decadència,

i una explotació implacable cap a la classe treballadora. Una agressió a la majoria de
la població, a la qual s’hi ha de sumar la marginació de la cultura pròpia i la constant destrucció de la seva riquesa natural. Una situació escandalosa que només ha estat possible per la tolerància i l’acceptació de la major part dels habitants de les Illes. Hem acceptat les vils hipoteques que ens ha oferit el seductor turisme a canvi d’augmentar la nostra capacitat de consum i de sentir-nos classe mitjana, les quals a llarg termini poden fer d’aquest racó un lloc privilegiat per als grans capitalistes d’aquí i de fora (que no s’aturen
de comprar grans propietats) i un lloc cada vegada més hostil per a nosaltres.

1 Guijarro F. (201 6, 1 3 de març) Antoni Riera:«El crecimiento económico que tiene Balears es muy vulnerable ».Diario de Mallorca

.
2 Guijarro F. (201 6, 5 de març) La riqueza de los baleares se queda por debajo de la media europea. Diario de Mallorca
.
3 EFE (201 4, 26 de juny) Los salarios bajan en Balears y se sitúan 1 .800 euros por debajo de la media. Diario de Mallorca
.
4 Ramis M. (201 6, 1 9 de març) Los salarios se mantienen en Balears pese al descenso de los costes laborales. Última Hora
.
5 Ruiz Collado J. L. (201 6, 29 d’abril) Más de 40.000 coches de alquiler se quedarán fuera
del control del Govern. Última Hora
.
6 Murray I. (201 2) Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. Universitat de les Illes Balears
.
7 Vallés M. (201 6, 20 de març) Un mallorquín necesita 1 7 años de su sueldo para comprar un piso. Diario de Mallorca
.
8 Buades J. (2006) Exportando Paraísos. La colonización turística del planeta.La Lucerna

 

Descarrega aquí el TotInclòs2016

EL T(err)URISME

tourismus macht frei

(Article extret de la revista Ekintza Zuzena núm. 39)

Aunque ya desde La Odisea no han faltado en la historia de la literatura viajeros que salvaran grandes distancias sembradas de peligros, intrépidos aventureros ávidos por explorar nuevos territorios o simples desterrados condenados a errar sin norte por el ancho mundo, recién en la modernidad el desplazamiento geográfico se ha asociado al tiempo de recreo y a una cierta idea de disfrutar viajando. Tras la Revolución Industrial, en principio como una prerrogativa y tan sólo a partir del final de la II Guerra Mundial y con la emergencia de los Estados de Bienestar , tiene lugar el llamado boom turístico, que termina de poner al alcance de las clases trabajadoras, completando la labor iniciada por los programas de vacaciones obreras de los fascismos europeos. De modo paralelo, aunque en sentido contrario, se puede decir que con la mundialización de la economía el viaje ha dado alcance a las poblaciones más miserables del globo, a partir de aquí condenadas al desplazamiento forzoso en procura de sustento.

Atrás quedaron las épocas en que viajar era un lujo reservado para la joven burguesía aburrida o desencantada, ociosa en todo caso, que se lanzaba a la conquista de nuevos horizontes para sacudirse el hastío y espoleada por las, ya entonces, antiguas crónicas de viaje, casi un subgénero literario y parte esencial del imaginario romántico.En la actualidad la psicología del turista dista mucho del aventurerismo de los cronistas de antaño. Para caracterizarlo debiéramos comenzar por describirlo como a un sonámbulo de mirada extraviada y gesto ausente. También se le podrá reconocer por los souvenirs con que suele ir ataviado, y por la pasmosa velocidad a la que se le verá atravesando lugares y ambientes “exóticos” como obediente consumidor de todo cuanto le sea prescrito a guisa de cultura, sin detenerse siquiera un momento a contemplarlos, acribillándolos eso sí a golpe de flash. SEGUIR LLEGINT L’ARTICLE

http://www.nodo50.org/ekintza

TOT INCLÒS -Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes

TotInclòs2015_portadaTot indica que enguany tornarà a ser un any rècord d’arribada de turistes a les Illes. Les zones costaneres estan al màxim de la seva capacitat i a l’interior el tragí en els moltíssims xalets que es lloguen és continu. Aquí, i a les carreteres plenes de cotxes de lloguer, és on es nota més aquest augment en l’arribada de turistes. Igualment, a Ciutat, on abans la invasió turística no s’hi acostava, ara vessen carrers plens de guiris que han desembarcat d’un monstruós creuer, que acaben de sortir del pis que han llogat o de l’hotel boutique on s’allotgen.

El sector turístic s’ha diversificat i renovat, com diria un economista. En canvi, la nostra economia és més monolítica que mai: tot gira al voltant del turisme. Aquesta dependència dels fluxos turístics -i de les grans multinacionals que les manegen- és celebrada per molts, fins i tot dins amplis sectors de l’esquerra, que per exemple veuen amb bons ulls el boom del lloguer turístic. Però, darrere de la propaganda que ho pinta d’economia col·laboradora o redistributiva s’hi amaga una crua realitat que il·lustren tres dels articles que trobareu en aquest monogràfic.

Per altra banda, enguany s’han intensificat els grans projectes urbanístics i de construcció d’infraestructures que directament o indirectament estan relacionats amb l’expansió turística. Uns projectes que suposen una ferida més al nostre malmenat medi ambient, els quals, per res, no beneficiaran al gruix de la població. La fal·làcia de la generació de llocs de treball, cada vegada més, és vista com el que és: grans beneficis econòmics per uns pocs i explotació laboral per una majoria. El dossier que hi trobareu en les pàgines centrals n’és una petita mostra.

Així i tot, el tomb en l’escenari polític pareix que pot suposar un petit entrebanc en aquesta total turistització de les nostres illes. Però no ens feim il·lusions. El nostre objectiu va molt més enllà d’aturar els peus als hotelers. No volem gestionar el desastre per fer-lo més digerible, el volem capgirar de baix a dalt. L’arrel dels grans problemes als quals ens enfrontam ens ho indica. Anem a sembrar, idò, una nova societat. Tot inclòs.

 

BENVINGUTS REFUGIATS A MENORCA

Manifest de la Plataforma BENVINGUTS REFUGIATS MENORCA, de la qual en formem part.

Dins els actes a Maó de la Marxa Europea pels Drets de les Persones Refugiades, el 27 de febrer de 2016.

 

+ info:  https://www.facebook.com/groups/130727410645735/

Menorca 100% renovables, necessari i possible

Font: GOB Menorca

Menorca necessita un canvi cap a un model energètic basat totalment en les energies renovables i netes. Aquest canvi és tècnicament possible i econòmicament avantatjós. Només s’ha d’estar convençut i tenir la voluntat de voler-ho fer. El model actual no té futur per molt que s’hi insisteixi.

El passat 28 de març, l’enginyer Eduard Furró va presentar una comunicació a la Jornada  Menorca Antipetrolífera que aclaria una possible transició a un model energètic 100% amb fonts renovables. Tenim la necessitat d’arribar a un model així, per qüestions econòmiques, socials i ambientals. La tecnologia no és el problema. El problema el tenim en la voluntat de fer-ho, la legislació, les pressions de petrolieres, i elèctriques, i sobretot en la falta de conscienciació i iniciativa social.

Arribar a un nou model energètic no es pot fer d’un dia per l’altre. S’ha de planificar en una sèrie d’etapes. Primerament s’han d’adoptar mesures d’eficiència i consum responsable, per tal d’evitar la dilapidació d’energia. La legislació vigent posa moltes traves a desenvolupar certs tipus d’instal·lacions de producció connectades a la xarxa elèctrica. Però no hi ha excusa per potenciar ja les instal·lacions solars per escalfar aigua, de biomassa o minieòliques. Res impedeix tampoc abastir la central tèrmica de Maó amb vaixells de gas natural, en tost de fueloil i gasoil, amb el què es rebaixarien les emissions de CO2 i s’eliminarien els precipitats contaminants que tant afecten els ciutadans de Maó.

Avançar més requereix adaptar la legislació als interessos de la societat, per sobre  dels  de les corporacions poderoses vinculades al petroli,  fomentant instal·lacions fotovoltaiques domèstiques connectades a xarxa amb balanç net, o incentivant centrals a grans teulades o en rústic. Implicaria també ampliar parcs eòlics i penalitzar la producció amb sistemes contaminants per les seves perilloses repercussions ambientals i econòmiques.

Una vegada aconseguit un percentatge majoritari de producció d’electricitat amb energies renovables, es pot abordar amb lògica la incentivació de la mobilitat amb vehicles elèctrics. Abans no té sentit.

A partir d’aquí la transformació seguiria encara, com es pot veure a la comunicació d’Eduard Furró, fins arribar a l’eliminació dels combustibles fòssils. Aquesta transformació té grans avantatges econòmics. Canviar la despesa en combustibles fòssils, que importem en la seva totalitat, per inversions en renovables implica la creació de llocs de treball i reduir la dependència del preu del petroli. També millorar la qualitat ambiental i la imatge de Menorca com a veritable Reserva de la Biosfera.

Eduard Furró descriu, en la comunicació adjunta, la transició cap a un model energètic 100 % amb fonts renovables, amb una detallada argumentació tècnica. Com diu ell, la transició a un model 100% renovables és necessari i viable. Solament cal el convenciment per fer-ho possible!

2015-03_ponencia_energia_menorca-e_furro

taula rodona: energies renovables i paisatge

Demà, dijous 10 de desembre, a les 20.00 h a la Sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic de Ciutadella tindrà lloc una taula rodona sobre la implantació d’energies renovables a Menorca i com compatibilitzar la integració de nous projectes d’aquestes característiques al paisatge menorquí, com serà el cas dels dos parcs eòlics i l’ampliació del parc fotovoltaic projectats al nord del municipi de ponent.
Entre molts altres temes també es tractaran la sostenibilitat i l’autosuficiència energètica, la qual es podria aconseguir amb un 3 % de la superfície de l’illa.
Sens dubte es crearà un debat molt interessant entre els convidats els quals donaran la seua opinió des de diferents punts de vista.
No us ho perdeu!

12308556_384782365025758_696619835581094494_n

opinem

La millor solució al problema de les megamacrorotondes infernals

 

DEMOLICIÓ JA

MANIFESTACIÓ 2 DE SETEMBRE 2015

mani2

 

foto mani
 

 
Perquè volem unes costes netes de petroli, declarem el Mediterrani ZONA LLIURE DE PROSPECCIONS PETROLIERES! Veniu a la manifestació amb camiseta blava. Ajudau-nos a fer-ne difusió, perquè com més serem, més força tindrem!!

 

 

 

 

IV JORNADES

%d bloggers like this: