NO ENS SEMBLA BÉ LA DEFENSA DE L’ESTAT DEL BENESTAR

Estat del benestar, o revolució?

  Alguns partits polítics, organitzacions i sindicats de l’estat espanyol que diuen ser “d’esquerres” combinen en aquests temps veus i esforços per tal de defensar allò que anomenen “estat del benestar”.  Això ho fan enmig de l’aplaudiment de gran part de la societat, la qual s’entén beneficiària de l’esmentat estat del benestar i per això partidària de la seua pervivència.

  A Tortuga tenim una altra perspectiva.

  Associem “estat del benestar” a d’altres termes molt menys favorables: “societat de consum”, “primer món”, “Europa rica”… Després de la comprovació històrica pertinent, concloem que en general aquesta forma política i social tal com la coneixem hui en dia no és tant la conquista de les lluites del moviment obrer com s’afirma de forma  exagerada, sinó que obeïx molt més les necessitats i interessos de les institucions estatals liberals i capitalistes, interessos que s’aguditzen sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial. Aquestes elits, en plena mundialització de l’economia i de la guerra freda contra el comunisme, van optar per generar en determinades zones del planeta  una redistribució moderada de la riquesa que s’acumulava allà, part de la qual es va repartir entre amples capes socials en forma de serveis i subsidis, sempre administrats i dosificats pels aparells estatals. Aquest tipus de polítiques contaven ja amb petits antecedents des de principis del segle XIX, però va ser en aquest moment, coincidint amb l’aparició del terme “estat del benestar”, que es va apostar amb força per elles.  

  Amb aquestes polítiques les classes dominants a nivell mundial van obtindre, durant tota la segona meitat del segle XX i gairebé fins als nostres dies, la desactivació de les lluites obreristes revolucionàries al primer món, conjurant així l’amenaça socialista. Aquestes elits es van envoltar d’un ample i còmode matalaf amortidor de “ciutadans” conformistes amb l’ordre liberal establert, beneficiaris d’alguna capacitat adquisitiva o de consum, acostumats a dependre cada vegada més i per a més coses de la institució estatal  i, al millor dels casos, partidaris només de canvis polítics i socials de caràcter superficial.

  Aquesta anàlisi es complementa amb raons econòmiques, de tanta i potser fins i tot de major rellevància que les anteriors, que tenen a vore amb la teoria de l’economista John Keynes: la redistribució de serveis i subsidis entre la població dels nostres països occidentals també pretenia al seu moment la implantació de mercats interns forts que serviren de motor al desenvolupisme econòmic capitalista.  

  Al cas espanyol és revelador que, malgrat l’existència de nombrosos avanços en la legislació i la política als àmbits laboral i social que es venien donant des de principis del segle XIX, de la mà, justament, del desenvolupament de l’aparell estatal liberal, la implantació d’una part fonamental de l’estat del benestar tal com ha arribat als nostres dies (Seguretat Social entesa como assistència sanitària gratuïta universal, sistema estatal de pensions i cobertures d’atur properes al salari brut) li la devem principalment a la dictadura franquista, i en concret a lleis com ara la d’Atur (1961) o la de Bases de la Seguretat Social (1963), promulgades en temps d’escassa o nul·la conflictivitat obrera però de fort suport estatal al desenvolupisme industrial. En aquesta implantació van aprofundir posteriorment diferents governs de la dictadura, i es va completar vora el 1978.

  Aquest és el marc que es defensa avui des d’aquestos partits, organitzacions i sindicats esmentat.

    Front a la defensa d’un model econòmic totalment inclòs al capitalisme i dissenyat i promogut per les elits liberals-burgeses que venen acaparant el poder polític, des de Tortuga apostem per una revolució integral superadora del capitalisme i del sistema no lliure de govern que li és inseparable acompanyant. Desenvoluparem en aquest escrit les característiques principals del nostre concepte de “revolució”, així com del tipus de societat i relacions humanes a què aspirem. Però abans ens detindrem en una crítica més detallada sobre l’estat del benestar i en una anàlisi minuciosa del moment de crisi que actualment pareix viure aquest model.SEGUEIX LLEGINT L’ARTICLE

Grup Antimilitarista Tortuga, Elx-Alacant

www.nodo50.org/tortuga

Text complet en català – pdf-

Texto completo en castellano -pdf-

English version -pdf-

http://www.nodo50.org/tortuga/No-nos-parece-bien-la-defensa-del?var_recherche=estado%20de%20bienestar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: