Carrers que parlen

Àngels Andreu, Es Diari Menorca, 7.11.2012

De petits ens deien que les parets escolten però -darrerament- són els carrers que parlen, ciutats que escriuen multitud de metàfores que tenen el poder de representar grans pensaments. Si dediquem una estona a llegir les nostres ciutats, ens adonarem que són una provocació per aprofundir en el tema tractat però, sobretot, un aclariment. “T’agrada el fred?, prova a dormir aquí”, “no callis, defensa els teus drets”, “tenim un nou hospital, però no sabem amb quin personal”, “l’ocupació i les persones primer”, “som ni-ni, ni educació, ni futur”, “hi ha gent a qui no agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català, és la mateixa gent a qui molesta que es parli, s’escrigui o es pensi” … textos que es multipliquen, que t’apareixen amb o sense convocatòria,  quan sembla que finalitza una marea, una tancada, una marxa… en sorgeix una altra amb més força.

Des del 15M de 2011 hem conegut nous formats d’intervenció i acció que reinventen contínuament el concepte de manifestació, per dotar-lo d’un enorme dinamisme participatiu. Van en augment. N’hi ha d’una bellesa extraordinària, d’una resposta creativa, d’una magistral imaginació. Coreografies en defensa de la llengua, S.O.S. socials, bancs de cartró, llençols d’amarga pobresa, centenars de professors d’universitats que imparteixen  classe a les places, bates blanques que abracen hospitals…,  versos de tessitures diverses del nostre dia a dia, de la realitat que ens envolta, d’aquella poesia que et pega, que et toca el cor, que també et dol per la seva preciositat poètica o esgarrifadora veritat.

Els carrers rallen sonoritats socials, són el reflex d’una nova política, que de moment no està organitzada i que emet gran diversitat de lletres desconegudes per a les organitzacions tradicionals que -encara- s’expressen en un altre idioma.

No sabem fins on arribaran les seves ones, però els carrers parlen i ens podrien ajudar a canviar el món. Quotidianament, enamoren aquells racons i jardins respectuosos que clamen per les persones. Escoltem-los ara, perquè la ona humana és llarga i plana i perquè sol durar molt temps abans de convertir-se en un temorós tsunami.

15 Octubre Maó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: