Cap desobedient a la presó. Una carta oberta al poder i un nou projecte col·lectiu

Aquest article també està disponible en: Castellano

Comunicat d’Enric Duran (3/3)

absolucio Enric Duran

Per començar aquest tercer comunicat de la tríada d’aquests darrers dies, vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008 ja deia: «No penso que el sistema judicial estigui legitimat per jutjar-me», i el mateix vaig repetir el desembre de 2011, en el comunicat titulat «La insubmissió bancària i el dret de rebel·lió, una crida a la desobediència civil massiva».

Llavors, ja donava alguns arguments per no acceptar la legitimitat del sistema judicial: la seva manca de resposta davant de la «desaparició» especulativa de bilions d’euros del món financer; la reforma de la Constitució espanyola, el setembre de 2011, per beneficiar els bancs en posar com a «prioritat absoluta» el pagament del deute públic; les gravíssimes retallades sanitàries que a Catalunya han matat ja a unes quantes persones i han retallat el valor de la vida de tothom.

Tampoc no concedia legitimitat a la fiscalia:

«Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per acusar-me de res, ni per demanar cap pena per una acció política com la meva.
Les lleis en què es basen les seves acusacions no tenen cap validesa mentre s’utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars. Precisament, la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder. Estic convençut que qui no es mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc no té legitimitat per acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes populars.»

Per tant, a ningú no li hauria de sorprendre que el passat dimarts 12 de febrer no em presentés al judici farsa que em tenien preparat, perquè de fet es pot dir que ja ho havia avisat. Si ja no crec a priori en el sistema judicial, com em podia presentar aquell dia a la gola del llop, després de les vulneracions produïdes dels meus drets?

Cal recordar que en aquest procés judicial se m’acusa d’uns fets dels quals ja em vaig responsabilitzar el 17 de setembre de 2008 (per cert l’acusació ni tan sols té en compte l’atenuant de confessió dels fets, en la seva petició penal), i per aquest motiu, precisament, l’element clau d’aquest procés judicial —segons la legalitat d’aquest sistema que desobeeixo—, és si hi havia o no estat de necessitat com a eximent de pena… (vegeu el comunicat del 12 de febrer)

En tot el procés de denúncia, detenció, presó preventiva, llibertat provisional, instrucció, escrit de l’acusació, revocació de tots els testimonis i judici, en cap moment ni l’acusació, ni els jutges no han volgut reconèixer la motivació de desobediència civil a una actuació financera il·lícita i alhora perillosa per a la majoria de la població, en què s’emmarca la meva acció.

Davant d’això, un tribunal que no valora aquests fets i, per tant, aquest possible estat de necessitat,
no es mereix que una persona compromesa amb els drets humans hi col·labori; per això, la qüestió ja no és només que jo no hi participi, sinó que recomanaria que ningú que mantingui la seva dignitat hi col·labori en unes circumstàncies com aquestes.

La nostra crítica al sistema judicial va molt més enllà, com s’explica al comunicat (1/3) que vaig difondre aquest 20 de febrer: http://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/

Sabem que l’anomenada autoritat judicial no està acostumada a aquest tipus de desobediència, que no és una conseqüència només del seu menyspreu per les nostres raons, sinó que es una qüestió profunda d’objecció de consciència.

De fet, he de reconèixer que en cap moment en els darrers tres anys no se m’ha passat pel cap presentar-me voluntàriament al judici penal contra mi, per bé que això no treu que els atacs al dret de defensa que he sofert són tal com els hem explicat i, per tant, són inadmissibles, una petita demostració del poc respecte que tenen pels drets fonamentals els que des dels estaments oficials de justícia diuen defensar-los.

Sí que m’interessava que el judici se suspengués, és clar. Volia guanyar temps senzillament perquè com més temps ha anat passant des que vaig sortir en llibertat provisional, el maig del 2009, més força han tingut les accions que hem realitzat en el camí de construir una altra societat, que estigui a l’alçada dels nostres cors.

M’interessava perquè sento que el meu paper presencial a la Cooperativa Integral Catalana (CIC), és desitjable que continuï, per seguir participant de la construcció col·lectiva d’una altra salut, d’una altra educació, d’una altra economia, d’una altra manera d’organitzar-nos, la construcció d’experiències profundes de revolució integral que estan empoderant i omplint d’esperança a milers de persones.

Davant del risc de veure tallada d’arrel la meva implicació en l’activitat pel bé comú, sempre he tingut clar que prefereixo protegir la meva militància abans de deixar-me segrestar per un sistema corromput.

Així doncs, ara no puc estar en reunions, assemblees, jornades…, però continuo participant-hi activament des de la virtualitat, cosa que és infinitament millor que estar sotmès a un règim de captivitat: confinat en una institució, la presó, totalment indigna del nostre segle, en una situació de bloqueig aferrissat de les meves potencialitats; sense poder-me comunicar amb el món amb llibertat i limitant críticament les meves relacions socials i personals. I tot això, amb un cost elevat de diners significatiu per a la Generalitat de Catalunya, quan el que faig espontàniament en llibertat és generar riquesa, fomentant l’autogestió i l’empoderament de la gent.

I és que la forma de procedir del sistema judicial i penitenciari davant de casos com el meu no beneficia ningú. A més de perjudicar-me a mi, perjudica l’administració pública, perjudica les entitats bancàries que m’acusen, les quals —a banda que no ingressaran mai els diners que els vaig demanar prestats—, es gasten diners en el propi procés judicial i alhora contribueixen a deteriorar la seva pròpia imatge, ja que molta gent em dóna suport.

Això no respon a un cas aïllat. Enmig d’un context de retallades socials —que afecten les necessitats bàsiques de molta gent amb l’excusa del dèficit econòmic—, continuem sostenint un sistema judicial i penitenciari que genera un alt volum de despeses econòmiques a l’administració i, doncs, a la ciutadania, sense que en línies generals ningú no en surti beneficiat, ni tan sols les afectades i sense que l’aïllament i patiment de les persones condemnades tingui fi.

Bé, ningú no, sí que se’n beneficien els funcionaris de la Conselleria de Justícia, jutges, procuradorxs i advocadxs, que reben ingressos estables, en alguns casos importants, gràcies a la perpetuació d’aquest funcionament incomprensible i, també, les empreses que tenen concessions de serveis a les presons. Aquest darrer és un tema prou fosc (del qual hauríem de parlar un altre dia…).

Aquestes persones que tenen el seu treball vinculat al Departament de Justícia, obtenen un benefici econòmic sí, però jo qüestionaria bastant que els objectius que tenen marcats en la seva feina puguin ajudar realment a la majoria de treballadors i treballadores perquè es realitzin com a persones i se sentin contentes amb el que fan.

Davant de tots aquests antecedents, circumstàncies i reflexions, no ens podem quedar de braços plegats, simplement esperant que mai no em trobin. Així, i pel fet que som un moviment que vol revolucionar integralment, hem decidit actuar per transformar, també, en aquest context de desobediència, judicis i riscos de presó. Per això, he redactat com a part d’aquest comunicat, una Carta Oberta als Srs. del tribunal que tenen l’encàrrec de portar-me a judici, i a tota l’acusació:

Benvolguts Srs. de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona, de la Fiscalia de l’Estat i de les 14 entitats financeres (ara ja no tantes…) que participen en el procés penal en contra meva:

Abans de res, us vull insistir en què jo considero que la devolució a la societat, després d’haver agafat prestats 492.000 euros, i no haver-los retornat, ja ha quedat prou coberta amb totes les destinacions que van tenir aquells diners i, sobretot, per la tasca de desenvolupament de projectes d’autogestió que després d’anys d’estudi i de construcció han culminat en el moviment de les cooperatives integrals, tal com es pot trobar explicat amb detall en aquest enllaç; http://enricduran.cat/la-xarxa-de-cooperatives-integrals/ i tal com moltes persones coneixen de primera mà i moltíssimes més recolzen.

Tot i així, arribo a comprendre que una part de la societat, els bancs denunciants, l’estructura d’Estat i aquells i aquelles que els donen suport o se senten a les antípodes de la meva visió sobre el bé comú, tenen un conflicte amb mi perquè no estan d’acord en què s’hagi produït aquesta relació recíproca o senzillament no tenen cap coneixement de totes aquestes iniciatives. Lògicament, cal abordar la qüestió de com gestionem aquesta situació conflictiva.

Partim d’uns condicionants previs que són prou rotunds: per una banda, el tribunal i l’acusació no esteu respectant la meva argumentació basada en un sistema de valors que posa el bé comú per damunt dels interessos privats de la banca. Per una altra banda, jo, l’autor dels fets, no accepto la legitimitat del vostre ordenament jurídic, de les vostres lleis i de la vostra autoritat.

Tal com ja vaig explicar en el comunicat 2/3, “Generalitzem la desobediència, estenguem la revolució integral. Crida a l’acció”, formo part d’un col·lectiu cada cop més nombrós des d’on hem donat per trencat el contracte social en què es basa la relació entre ciutadania i estat; i hem atorgat la nostra quota de sobirania popular a processos d’autoorganització social des d’on estem construint pràctiques concretes de Revolució Integral.

Segurament vosaltres, els que interpreteu la nostra desobediència com a delinqüència, no li doneu legitimitat al nostre sistema autoorganitzat, tampoc no us ho hem demanat; en aquest punt estem igual: nosaltres no us reconeixem legitimitat, vosaltres a nosaltres tampoc. La diferència radica en que vosaltres, com a representants d’un Estat, us considereu amb prou autoritat per obligar-nos a complir les vostres lleis i les vostres ordres. Si us creieu amb dret de manar-nos és pel fet que aquest Estat, com gairebé qualsevol Estat del món a dia d’avui, està concebut de forma totalitària quant a la pertinença; és a dir, que segons el vostre model suposadament democràtic una persona quan neix, en funció del lloc del seu naixement i de la nacionalitat dels seus pares, és obligada a acatar un sistema d’autoritats, lleis i ordres que no ha decidit.

En un sistema vinculat a la Revolució Integral no és així: les persones escollim ser part, per exemple, d’una cooperativa integral, segons un model de lliure adhesió. En qualsevol moment podem començar a participar, i quan vulguem podem donar-nos-en de baixa.

El nostre sistema de presa de decisions és assembleari. Evidentment, també hi ha conflictes, el conflicte és connatural a l’existència humana, però la principal diferència és que la gestió del conflicte i la presa d’acords inclou i té en compte les opinions de totes les persones vinculades al conflicte. Tenint en compte els diferents punts de vista, les afectacions, els sentiments de totes les persones vinculades a cada problema, anem generant un procés de consens fins que arribem a la situació de prendre una decisió que totes les parts afectades aprovin.

Jo crec profundament en aquest model de gestió del conflicte i per això no accepto ni acceptaré que se m’imposi cap decisió en la qual no pugui participar.

Així doncs, un cop contextualitzada la situació, el que vull plantejar al tribunal és que abans de pretendre imposar-me noves mesures s’esperi a que jo pugui preparar una proposta del que puc aportar com a acció recíproca per a tota la societat, de manera que sinó a tota, a la major part de la ciutadania catalana li pugui semblar una bona devolució aquella que em responsabilitzaré d’aportar, inclosos aquells sectors que se senten molt distants dels nostres valors i manera d’entendre la vida.

Serà una proposta que, alhora que és coherent amb el nostre principi d’autonomia en el marc de la Revolució Integral, beneficia a les classes populars i a tothom que tot i sentir-se encara vinculats a un Estat (ja sigui l’espanyol o el futur Estat català), continuen esperant veure-hi reflectits els seus ideals de llibertat, justícia i equitat.

L’altra opció que té el tribunal és continuar amb la seva quadriculada línia marcada; perseguir-me i cercar-me per intentar capturar-me en algun dels molts llocs d’Europa que m’han ofert. Gastar-se un munt de diners en investigacions policíaques, en el cost de mantenir-me a la presó si em detinguessin, en judicis inútils. I així, continuar generant indignació popular, que després comportarà més dolor i més costos policials i de manipulació mediàtica. Al cap i a la fi, amb aquesta opció el tribunal escolliria seguir sent part de la via autoritària i destructiva que està portant la societat capitalista a un camí sense sortida.

Així doncs, la proposta que us he fet arribar queda sobre la taula; una proposta per a tota la societat en la qual nosaltres continuarem treballant. A partir d’aquí, senyors del tribunal, ja veureu què feu!

————————————————————————————–

I bé, companyes i companys, amigues i amics, lectores i lectors,

Per tot l’esmentat en aquesta carta estic segur que contribuiré molt millor a la societat si m’agafo un temps per preparar una bona proposta amb profunditat, que es pugui presentar al tribunal i a tota la ciutadania.

Per aquest motiu i actuant de manera preventiva, pel que pugui passar, he iniciat una nova etapa.

Des d’uns dies abans del judici, he desaparegut sense deixar rastre; i des de llavors estic protegint la meva llibertat en algun lloc d’Europa.

No es tracta, doncs, d’un moviment improvisat, i tampoc no és només una decisió personal. Des que fa mesos vaig saber que el judici podia ser aviat, quan després de la instrucció es va designar abans de l’estiu a la secció segona de l’Audiència com a tribunal, hem tingut clar que la circumstància, a priori desfavorable del procés judicial, s’havia de convertir en una nova oportunitat creativa per generar una estructura que, més enllà de mi, beneficii a totes les persones que fruit de la seva acció desobedient puguin arribar a trobar-se amb riscos similars.

És el moment de tirar-ho endavant, independentment del que passi amb el tribunal.

El que ara està començant és un projecte col·lectiu, que es porta temps debatent amb profunditat i discreció. Un projecte que teníem decidit que començaria quan fos necessari per a algú de nosaltres. Ara ha arribat el moment i tenim ganes d’explicar-vos-el.

No es tracta d’una proposta d’avantguarda sinó per cuidar la rereguarda. Perquè el que volem fer és protegir la Revolució Integral, treballant perquè ni jo ni cap més activista desobedient no hagi d’anar a la presó. Una proposta que pensem que interessarà persones compromeses amb els drets humans i la transformació social de Catalunya i d’arreu del món.

Alguns del principals objectius d’aquest nou projecte que ara comença són.

  • Crear una estructura organitzativa per protegir la integritat física de les persones activistes compromeses amb la transformació de la societat, la Revolució Integral i la llibertat d’expressió, que en un moment donat siguin perseguides per les estructures judicials i repressives de l’Estat i dels poders econòmics i vulguin escollir l’opció de la desobediència i la protecció personal
  • Aprofundir en la investigació i el desenvolupament d’estratègies integrals per garantir que cap més activista desobedient no sigui perseguit per cap tipus de poder opressiu, ni amenaçat d’anar a la presó. Una d’aquestes línies de treball és la d’aprofundir en alternatives al sistema judicial i al també fracassat model penal basat en l’empresonament, amb la qual cosa també volem beneficiar diversos col·lectius socials que en qualsevol moment poden veure’s afectats per mesures penitenciàries.
  • Fomentar la llibertat d’expressió a través de la difusió d’informació i contingut silenciat, que no s’estigui estenent per la pressió dels poders establerts. Aquesta estructura permetrà també la consolidació de vies d’estudi i d’investigació que actualment no poden desenvolupar-se o que es veuen frenades per falta de recursos econòmics i diverses formes de pressió. Pensem, especialment, en l’alliberament i difusió massiva de coneixements censurats d’alguns dels temes més claus en àmbits com la salut, la tecnologia, l’energia…

La necessitat d’una estructura així per protegir-nos de la justícia, mercenaris i d’altres amenaces del poder, es fa prou palesa aprenent de la Història. Molts i moltes coneixem exemples de casos d’investigadors perseguits, informadors i periodistes assassinats. Només a Mèxic han assassinat a 71 periodistes en 12 anys.

Es prou visible el cas de la persecució contra Julian Assange com a responsable de Wikileaks.

Fa un segle ja del cas de Tesla, el geni dels invents energètics; i la misèria econòmica que va acompanyar els seus darrers dies encara fa pensar.

Més enllà de casos tan coneguts, hi ha centenars de casos de censura i de pressió dels poders fàctics, davant dels quals es podrà fer més coses amb una estructura col·lectiva com aquesta.

Sense anar més lluny, el mateix dia que escric aquest comunicat, la revista Cafe amb Llet s’ha vist obligada a treure d’internet, sota ordre judicial, el video: «El robatori més gran de la història de Catalunya». Però, sabem que la desobediència no s’aturarà per l’acció censuradora de la «justícia», al contrari, es multiplicarà, de manera que a l’igual que en d’altres llocs d’Internet, en el canal del Dret de Rebel·lió els hem penjat de nou: (1) i (2)

Ja que cada vegada s’està fent més arriscat defensar la llibertat d’expressió i el bé comú, es fan necessàries noves estructures autogestionades de protecció que siguin capaces de fer-nos invisibles davant dels sistemes de control del poder en les seves diverses cares.

El nom d’aquest nou projecte col·lectiu és RADI (Revolució, acció, desobediència, integral). El RADI està treballant ja avui per fer possible el compliment d’aquests objectius i en podeu trobar més informació a www.radi.ms

Des d’aquesta nova identitat anirem comunicant-nos públicament. Així, aquesta primera persona del plural des de la qual he estat parlant en els darrers comunicats, agafa forma i nom, a partir d’ara.

Una nova llavor ha germinat: és Compromesa, Resistent, Enxarxada, Austera, Revolucionària, Activista, Desobedient, Integral, Creadora, Activa, Lliure, Somniadora…

Invisible a la mirada de la tempesta, respira alegre en algun dels horts rebels del nostre món. En germinaran més amb passes fermes i la drecera clara, per alçar la mirada i dir: No tenim por!

Una nova dimensió de la Revolució Integral ha començat!

Enric Duran + RADI
27 de febrer del 2013

enricduran.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: