Monthly Archives: Mai 2016

EL T(err)URISME

tourismus macht frei

(Article extret de la revista Ekintza Zuzena núm. 39)

Aunque ya desde La Odisea no han faltado en la historia de la literatura viajeros que salvaran grandes distancias sembradas de peligros, intrépidos aventureros ávidos por explorar nuevos territorios o simples desterrados condenados a errar sin norte por el ancho mundo, recién en la modernidad el desplazamiento geográfico se ha asociado al tiempo de recreo y a una cierta idea de disfrutar viajando. Tras la Revolución Industrial, en principio como una prerrogativa y tan sólo a partir del final de la II Guerra Mundial y con la emergencia de los Estados de Bienestar , tiene lugar el llamado boom turístico, que termina de poner al alcance de las clases trabajadoras, completando la labor iniciada por los programas de vacaciones obreras de los fascismos europeos. De modo paralelo, aunque en sentido contrario, se puede decir que con la mundialización de la economía el viaje ha dado alcance a las poblaciones más miserables del globo, a partir de aquí condenadas al desplazamiento forzoso en procura de sustento.

Atrás quedaron las épocas en que viajar era un lujo reservado para la joven burguesía aburrida o desencantada, ociosa en todo caso, que se lanzaba a la conquista de nuevos horizontes para sacudirse el hastío y espoleada por las, ya entonces, antiguas crónicas de viaje, casi un subgénero literario y parte esencial del imaginario romántico.En la actualidad la psicología del turista dista mucho del aventurerismo de los cronistas de antaño. Para caracterizarlo debiéramos comenzar por describirlo como a un sonámbulo de mirada extraviada y gesto ausente. También se le podrá reconocer por los souvenirs con que suele ir ataviado, y por la pasmosa velocidad a la que se le verá atravesando lugares y ambientes “exóticos” como obediente consumidor de todo cuanto le sea prescrito a guisa de cultura, sin detenerse siquiera un momento a contemplarlos, acribillándolos eso sí a golpe de flash. SEGUIR LLEGINT L’ARTICLE

http://www.nodo50.org/ekintza

Anuncis

TOT INCLÒS -Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes

TotInclòs2015_portadaTot indica que enguany tornarà a ser un any rècord d’arribada de turistes a les Illes. Les zones costaneres estan al màxim de la seva capacitat i a l’interior el tragí en els moltíssims xalets que es lloguen és continu. Aquí, i a les carreteres plenes de cotxes de lloguer, és on es nota més aquest augment en l’arribada de turistes. Igualment, a Ciutat, on abans la invasió turística no s’hi acostava, ara vessen carrers plens de guiris que han desembarcat d’un monstruós creuer, que acaben de sortir del pis que han llogat o de l’hotel boutique on s’allotgen.

El sector turístic s’ha diversificat i renovat, com diria un economista. En canvi, la nostra economia és més monolítica que mai: tot gira al voltant del turisme. Aquesta dependència dels fluxos turístics -i de les grans multinacionals que les manegen- és celebrada per molts, fins i tot dins amplis sectors de l’esquerra, que per exemple veuen amb bons ulls el boom del lloguer turístic. Però, darrere de la propaganda que ho pinta d’economia col·laboradora o redistributiva s’hi amaga una crua realitat que il·lustren tres dels articles que trobareu en aquest monogràfic.

Per altra banda, enguany s’han intensificat els grans projectes urbanístics i de construcció d’infraestructures que directament o indirectament estan relacionats amb l’expansió turística. Uns projectes que suposen una ferida més al nostre malmenat medi ambient, els quals, per res, no beneficiaran al gruix de la població. La fal·làcia de la generació de llocs de treball, cada vegada més, és vista com el que és: grans beneficis econòmics per uns pocs i explotació laboral per una majoria. El dossier que hi trobareu en les pàgines centrals n’és una petita mostra.

Així i tot, el tomb en l’escenari polític pareix que pot suposar un petit entrebanc en aquesta total turistització de les nostres illes. Però no ens feim il·lusions. El nostre objectiu va molt més enllà d’aturar els peus als hotelers. No volem gestionar el desastre per fer-lo més digerible, el volem capgirar de baix a dalt. L’arrel dels grans problemes als quals ens enfrontam ens ho indica. Anem a sembrar, idò, una nova societat. Tot inclòs.

 

%d bloggers like this: