Monthly Archives: Març 2017

I Jornades llibertàries de Menorca

Les Balears, un paradís pels grans capitalistes

Article extret de la publicació Tot inclòs de l’estiu de 2016, escrit per Antoni Pellicer Mateu.

La brutal turistització que sofreixen les Illes l’estan capitalitzant les grans empreses en la seva totalitat. Per contra la classe treballadora es va empobrint.

TotInclòs2016_portada-212x300Una de les majors paradoxes del model de monocultiu turístic que s’ha implantat a les Illes és la pèrdua de renda per capita en anys de creixement econòmic, així com l’augment de la desigualtat social, especialment en anys de continus rècords d’arribada de turistes. Les raons de tot això són diverses i els diagnòstics diferents depenent de la ideologia de qui els fa.

Segons el director tècnic de la Fundació Impulsa (finançada pel Govern i la gran patronal CAEB), l’economista Antoni Riera, les Balears començaren a caure del rànquing de les economies més riques de la UE (estava entre les 50 regions més riques) i d’Espanya ja a finals del segle passat i a principis d’aquest segle XXI. Unes davallades que començaren a ser bastant importants en els anys àlgids del boom immobiliari espanyol. Entre els anys 2000 i 2007 el PIB per capita balear va disminuir un 6%. Per contra, l’espanyol i l’europeu augmentava un 1 4%. Així mateix, durant la fase recessiva de la crisi 2008-201 4, la caiguda de renda va ser del 1 2,7%, major que la d’Espanya, un 9,7%, i exagerada si la comparam amb la d’Europa, on el PIB per capita només va retroce ir un 0,8%. Traduït en euros, aixòsignifica que el Producte Interior Brut per habitant era de 28.400 euros l’any 2007 i de 26.200 euros el 2014 (1 2).
Davant d’aquest demolidor panorama, Antoni Riera destaca que el problema de l’economia balear és la baixa productivitat i la poca qualificació de la seva mà d’obra. Unes característiques comunes al seu model turístic, el qual demanda quantitat i no qualitat, i que també és inherent a la construcció, el sector industrial lligat a aquest tipus d’economia.  Igualment, assenyala com a causa de la pèrdua de renda, especialment durant aquests darrers anys de rècord d’estades turístiques, a la irrupció del lloguer vacacional, una modalitat d’explotació turística que fa augmentar molt poc el valor afegit, el qual majoritàriament se’l queden les plataformes digitals que la controlen i que operen des de fora de les Illes.
Però, el que omet el director tècnic d’Impulsa en el seu diagnòstic és la brutal desigualtat en el repartiment de la riquesa que aquí es crea, fet que provoca que les Balears siguin un dels paradisos dels rics d’Espanya i d’Europa, quan en canvi els salaris dels treballadors i treballadores han baixat ( 3) o no augmenten, i el cost laboral està a la baixa (4) . O sigui, que la plusvàlua empresarial està augmentant.
Però, en aquesta pujada dels beneficis empresarials, hi ha també bastants matisos. Si, com diu Antoni Riera, la part grossa del pastís del lloguer turístic se’l mengen les grans plataformes digitals que el comercialitzen i que operen des de fora (AirBNB té la seva seu fiscal a Irlanda on gaudeix d’avantatges tributaris), així com els grans grups immobiliaris dedicats en aquest sector, també passa el mateix en la riquesa que generen les estades turístiques convencionals. El passat 20 de febrer, Diario de Mallorca publicava en
portada que sis dels deu euros que genera el negoci turístic a les Balears se’ls queden els touroperadors alemanys,  britànics i escandinaus. Aleshores, estam davant una situació d’extracció econòmica a ultrança, ja que des de 201 3, a les Illes, la facturació ha baixat en 856 milions d’euros mentre que la que es va a l’estranger augmentava en 261 milions. I tot
en anys de rècord de les estades turístiques. A més a més, també hem sabut per la premsa que uns 40.000 cotxes de lloguer circularan per les carreteres de les Balears fora del control del Govern, ja que només 70 empreses de lloguer de vehicles s’han inscrit en el registre de la Conselleria de Turisme. Aquestes només representen 27.500 cotxes dels més de 65.000
que circulen per aquí, segons les patronals Aevab i Baleval (5).  Resulta que la gran
majoria estan radicades a zones d’Espanya com Madrid, on paguen menys impostos.

Per altra banda, a aquestes recents informacions sobre la rapinya capitalista que sofrim els ciutadans que vivim aquí i que hem de suportar la càrrega mediambiental, energètica

de milions de turistes, hi podem afegir moltes altres. Per exemple, segons Ivan Murray el principal producte que es compra a les Balears són els iots de luxe que provenen del paradís fiscal de les Illes Caiman, cosa que provoca que siguin el principal soci comercial de les Illes (6), una suposada manera de netejar capitals. O que dels 1 50 milions d’euros de benefici
que ha produït l’aeroport de Son Sant Joan per la recentment privatitzada Aena només 50 es queden aquí (7). Així mateix, no hem d’oblidar que les Balears han estat i són un paradís per a l’especulació immobiliària, generalment relacionada amb el turisme i amb el blanqueig de
diners. Aquesta és la terra on es varen forjar els gran imperis turístics de RIU, Melià,  Barceló, Iberostar i Grup Matutes, i touroperadors tan importants com TUI i Thomas Cook. També, hem de tenir en compte el ja conegut greuge fiscal que pateixen les Illes per part de l’Estat.
Tot un banquet capitalista que contrasta amb la realitat social i medi ambiental. Juntament a les esmentades dades sobre pèrdua de renda i baixada dels salaris, i altres com la gran dificultat que tenen els treballadors i treballadores per accedir a un habitatge (l’esforç  immobiliari és de 1 6,2 anys de sou íntegre quan a la mitjana de l’Estat espanyol és de 7,8), no podem obviar la històrica deixadesa de les administracions pel que fa a les inversi ons socials: educació, sanitat, transport públic i benestar social, que sempre han estat de les més baixes de l’Estat. Per contra, el gruix de les inversions estatals ha anat a parar a sobredimensionar les infraestructures necessàries per augmentar la càrrega turística: aeroports, ports, depuradores, centrals tèrmiques, dessaladores, incineradores, etc. Un cruel panorama que Joan Buades expressa molt bé quan escriu que «la población residente
se convierte en subvencionadora de la expansión permanente de la industria turística y residencial a costa de su propia calidad de vida»(8)
.

Així les coses, la realitat imposa que el model de monocultiu turístic imperant a les Illes Balears només ha beneficiat, i molt, el gran capital. En canvi només ha deixat una petita part per a la classe mitjana, que actualment està en decadència,

i una explotació implacable cap a la classe treballadora. Una agressió a la majoria de
la població, a la qual s’hi ha de sumar la marginació de la cultura pròpia i la constant destrucció de la seva riquesa natural. Una situació escandalosa que només ha estat possible per la tolerància i l’acceptació de la major part dels habitants de les Illes. Hem acceptat les vils hipoteques que ens ha oferit el seductor turisme a canvi d’augmentar la nostra capacitat de consum i de sentir-nos classe mitjana, les quals a llarg termini poden fer d’aquest racó un lloc privilegiat per als grans capitalistes d’aquí i de fora (que no s’aturen
de comprar grans propietats) i un lloc cada vegada més hostil per a nosaltres.

1 Guijarro F. (201 6, 1 3 de març) Antoni Riera:«El crecimiento económico que tiene Balears es muy vulnerable ».Diario de Mallorca

.
2 Guijarro F. (201 6, 5 de març) La riqueza de los baleares se queda por debajo de la media europea. Diario de Mallorca
.
3 EFE (201 4, 26 de juny) Los salarios bajan en Balears y se sitúan 1 .800 euros por debajo de la media. Diario de Mallorca
.
4 Ramis M. (201 6, 1 9 de març) Los salarios se mantienen en Balears pese al descenso de los costes laborales. Última Hora
.
5 Ruiz Collado J. L. (201 6, 29 d’abril) Más de 40.000 coches de alquiler se quedarán fuera
del control del Govern. Última Hora
.
6 Murray I. (201 2) Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. Universitat de les Illes Balears
.
7 Vallés M. (201 6, 20 de març) Un mallorquín necesita 1 7 años de su sueldo para comprar un piso. Diario de Mallorca
.
8 Buades J. (2006) Exportando Paraísos. La colonización turística del planeta.La Lucerna

 

Descarrega aquí el TotInclòs2016

%d bloggers like this: