IV JORNADES

cartell def bille

Anuncis

Caminem junts per la carretera

28 de març–Jornada MENORCA ANTIPETROLÍFERA

DESTRUCCIONES ANTONIO GODZILLA

NO A LA LLEI MORDASSA

image

El pròxim dissabte dia 10 de gener hi ha convocada una concentració en contra de l’aprovació de la llei mordassa, amb la que es preten retallar drets fonamentals com el reunió, el de manifestació o el de lliure expressió.

Serà a la Pl. Constitució de Maó a les 12h.

Entre diverses associacions i col·lectius hem consensuat el següent manifest:

NO A LA LLEI MORDASSA

Convoquem a la ciutadania el 10 de gener a mostrar el seu rebuig a la Llei de Seguretat Ciutadana que vol aprovar el govern central.
Una nova llei en la que parlen de “seguretat”. En els últims tres anys hi ha hagut més de 90.000 manifestacions en tot l’Estat. Només s’han produït aldarulls en 72, això representa un 0,08%. Nosaltres no provoquem inseguretat, en realitat actualment no hi ha més inseguritat que la de perdre la feina, la casa, els serveis socials, els drets laborals i el dret a reunió, manifestació i llibertat d’expressió.
Llei de seguretat “ciutadana”. Un nom prou clarificador. Aquest govern no considera ciutadans a tots aquells que davant la crisi del sistema i les seves retallades socials no abaixem el cap, ens organitzem, lluitem i ens mobilitzem. Així doncs, des d’aquí, l’anomenem Llei Mordassa, la mateixa mordassa que fa la vida més fàcil a aquells que viuen del nostre treball.
Davant de moviments i formes d’actuar que exigeixen justicia social i que gaudeixen de gran acceptació, el poder crea noves formes de repressió més invisibles. La reforma no té altra finalitat que dissuadir de queixar-nos i de fer visible la nostra voluntat de canvi a aquells que estem patint les conseqüències d’un sistema i unes polítiques injustes. El govern no vol oposició a les seves polítiques o, si més no, que aquesta sigui minoritària i clandestina, un tret que revela clarament el seu caràcter antidemòcrata.
Al govern no li preocupen les manifestacions violentes, li preocupen les manifestacions, a seques. Fins ara s’ha trobat que les seves actuacions policials no comptaven amb l’acceptació generalitzada de les sentències judicials. Quan durant els escraches el govern veia un acte de “nazisme”, els jutges hi veien un exercici democràtic. On ells hi veuen desordres públics els jutges hi veuen una actuació policial poc diligent. És per això que han decidit aprovar una llei per saltar-se als jutges, i ser ells, a través de la seva polícia i les sancions administratives, els qui imposin directament les penes. I si vols recórrer hauràs de pagar degut a la llei de taxes, posant un altre vegada de manifest que aquí els drets són per a aquells qui els puguin pagar.
Mostrem el nostre rebuig a la Llei Mordassa perquè creiem que l’organització col·lectiva i la mobilització són l’única via realment eficaç per defensar i aconseguir els nostres drets.
Ens organitzem per que és la manera de cercar solucions col·lectives a problemes que ens afecten a tots, per intruir-nos entre tots, perquè la solidaritat és una arma carregada de futur. Ens mobilitzem perquè som nosaltres, els que patim les retallades, els qui volem marcar l’agenda política. Si el govern posa preu individual a la protesta col·lectiva, la nostra resposta ha de ser encara més col·lectiva.

És ara quan cal recordar a tots aquells que van lluitar abans que nosaltres. Perquè gràcies a ells vam superar una dictadura, perquè gràcies a ells disposem d’una sanitat i d’una educació públiques, perquè gràcies a ells tenim dret a vaga. Perquè gràcies a gent que va practicar la desobediència civil,  arriscant-se a anar a la presó, avui no hem de fer el servei militar. Gràcies a aquestes persones es van aconseguir uns drets dels quals disfrutem tots. Així doncs cal recordar que quan algú es planta enfront de la policia per aturar un desnonament, està lluitant pel meu dret a l’habitatge. Quan un metge fa vaga està lluitant pel meu dret a la Sanitat Pública. Quan un mestre es mobilitza està lluitant perquè disposem d’una Educació pública i de qualitat.
L’organització col·lectiva i la mobilització són les armes de les que disposem, i a la vegada són les més efectives per defensar els nostres drets i assolir-ne de nous. Només col·lectivament podrem canviar un sistema que només ens vol com a productors i espectadors de la nostra pròpia misèria.
Així doncs, ens trobem avui aquí, per manifestar que és inadmissible la Llei mordassa. I per avançar que combatrem aquesta llei i a tots aquells que la apliquin o no la deroguin completament.
Perquè sàpiguen vostès que qui sembra la misèria, recull la ràbia.
Perquè sàpiguen vostès que nosaltres venim d’una lluita que és sorda i constant.
Perquè sàpiguen vostès que arribarà el dia en que ja no podrem més, i aquell dia ho podrem tot.

No a les retallades socials.
No a les retallades de drets.

NO A LA LLEI MORDASSA!

EL MILLOR REGAL PER AQUESTS REIS

rotondonova

 

Per saber el que està passant a Menorca clica aquí

 

Presentació a Menorca del monogràfic TOT INCLÒS

Diari monogràfic TOT INCLÒS

logo_totinclos_web Des de fa dècades l’activitat turística és la capdavantera de l’economia balear, la qual ha anat copant cada vegada més presència al llarg dels anys arraconant les altres activitats. Però, no ha estat fins a l’adveniment de la present crisi, on la destrucció econòmica ha afectat principalment a la indústria, al petit comerç i als serveis públics, que una imparable locomotora turística s’ha apropiat de gairebé tots els vagons de l’economia. Així les coses, la major part del nostre Producte Interior Brut, i en conseqüència també la major part de la classe treballadora, depèn de la massiva arribada de turistes (enguany les previsions apunten a més de 13 milions). Transcorreguts 6 anys des que la crisi punxà la bombolla creditícia i immobiliària i aquí a les illes coronà al turisme com a rei absolut de la nostra economia, el balanç no pot ser més negatiu. L’alta taxa d’atur s’ha convertida en habitual i els llocs de treball creats, la gran majoria en aquest sector, són cada vegada més precaris. En canvi, els beneficis de la totpoderosa indústria turística balear han batut rècords. Per exemple, el dia 20 d’abril Diario de Mallorca publicava que durant els anys 2011 i 2012 els beneficis registrats dels hotels (una gran part no es declaren perquè van a parar als paradisos fiscals) augmentaren un 55%, quan en aquest mateix interval de temps només apujaren en un 5,4% la seva despesa en personal (que cada vegada ha d’acceptar condicions més precàries). Tot això no ha fet més que disparar la desigualtat social i la nostra dependència política i econòmica dels qui manegen i gestionen els fluxos del turisme. D’aquesta manera es fan ben comprensibles les diferents lleis en favor d’aquests que tan l’actual com el passat Govern Balear decretaren. En conclusió, la visita rècord de 13 milions de turistes ens ha fet més pobres i més lligats políticament als designis de l’oligarquia hotelera. A més, com sabem, la factura mediambiental i energètica que pagam per poder acollir tal quantitat de calcetins i sandàlies no ha deixat de parar. Així, amb la llei Delgado la destrucció més aberrant es veu legalitzada. Les urbanitzacions de Canyamel i Ses Fontanelles en són bons exemples. Per altra banda, no podem obviar la banalització de tot el que trepitja el turisme, així com la forta agressió a les cultures pròpies que provoca. Davant aquest panorama, trobam que la ciutadania crítica amb aquest model de societat que ens imposa el monocultiu turístic patrocinat per les elits locals i internacionals, l’ha de posar ja en qüestió i per extensió al sistema polític i econòmic que el fa possible: el capitalisme.

La present crisi ha provocat la gairebé total aniquilació del ja irrisori teixit productiu propi. D’aquesta manera, la potent indústria turística ha estat l’únic sector que no s’ha vist afectat, al contrari, encara ha agafat més força i a hores d’ara ha esdevingut en l’anomenat monocultiu econòmic, en l’únic sector capaç de generar ocupació i grans beneficis als empresaris.
Tot això ja feia anys que es coïa i només ha bastat que punxàs la bombolla immobiliària i creditícia per topar-nos de cara en la crua realitat econòmica i social que les nostres elits han cuinat.
Així les coses, els designis actuals ens duen a la total dependència del turisme, dels qui manegen, gestionen i serveixen aquests fluxos de masses humanes, amb les conseqüències polítiques, socials, energètiques i mediambientals que té tot això. En conseqüència, la ciutadania crítica d’aquestes illes convé que posi al centre del debat polític aquest model.
Tot Inclòs, un diari monogràfic crític i qüestionador del turisme, pot servir per encetar-lo.

 

La setmana qui ve una part de l’equip redactor del diari serem a Menorca per presentar el monogràfic “Tot Inclòs. Danys i consqüències del turisme a les nostres Illes”

 Es faran dues presentacions:

Dimarts 12 d’agost a partir de les 20:30h a Cas Vesins (C/ de sa Plaça, 39), Ferreries

Dimecres 13 d’agost a partir de les 20:00h al local del GOB, al Molí del Rei (Camí des Castell, 53), Maó

 

Més info a totinclos.noblogs.org

 

divendres 23 . ACCIÓ CONTRA LES MACROROTONDES

JORNADES * Dissabte 3 de maig

%d bloggers like this: